Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo. La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]

són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e seguida de consonant, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat si la segona és una a (allí anaven [í.a]) o bé amb diftong si la segona és e o o (germà egoista [ae], cafè original [èo [...]

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.  Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]

Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.  Se sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla, pronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics [...]

El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]

alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida. En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]

síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia. o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol o oberta / o tancada: jou, pou, tou [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

, Eufrates... També és pla Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament Ucrània. Mots esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, Úmbria... Font: Gramàtica de la llengua catalana [...]